Consciència de classe zombie (3)

zombiesvoluntaris“Por favor, que no se note que no sois voluntarios”

Barcelona seria olímpica, ja ho sabíem. I sobretot precària, tot i que aleshores el lèxic era un altre. Any 1989 o 1990. Època de prejubilacions hostils i aquell atur inacabable que et deixava temps per anar cada tarda a la facultat i tornar a casa emprenyat, perquè ja intuïes que la igualtat d’oportunitats no existia. El desig era no tenir temps per anar-hi, esgarrapar una feina, fos quina fos, però les que trobaves eren estafes, com ara fer de venedor d’assegurances en una puta companyia piramidal que patrocinava clubs esportius. Després d’aconseguir entabanar familiars i un conegut que feia mil hores de taxista, em van fer fora: poca productivitat. Per cert, l’assegurança de la llar que encara avui té la meva mare és una d’aquelles.

Una tieta preocupada em va portar una sol·licitud per començar oposicions al ministeri de treball. Estàvem tan acostumats al paisatge obscè de la Barcelona que seria olímpica que no vaig saber llegir el sarcasme de tot plegat. Ministeri de treball…
Per poder accedir a les oposicions primer calia superar una prova de mecanografia. Érem unes dues-centes persones congelades en una nau de la Tecla Sala de l’Hospitalet a les vuit del matí. N’hi havia que duien mitones, aquells guants amb els dits escapçats, però la majoria, més inexperts, anàvem a pèl, no sabíem com era la cosa. Prova no superada.

Ara diríem que la xarxa del precariat impulsava accions solidàries. Aleshores era un comentari d’algú amb qui havies coincidit fent de mosso de magatzem en la precampanya del llibre escolar d’aquelles cooperatives que eren iguals que les altres empreses, però amb desgravacions fiscals que evidentment no repercutien en el treballadors temporals, que com a represàlia robàvem llibres quan hi havia inventari. Sabotatge? Simplement pillatge.

Aquell company que recordes amb una voll-damm a la mà estava apuntat en una bossa de treball (anys després, ETTs). I t’hi apuntes. La primera i l’única vegada que em van trucar va ser per treballar en un campionat escolar de natació i futbol. La imminència dels Jocs Olímpics obligava a muntar assajos en les instal·lacions esportives. La feina que havíem de fer, pagada malament i tard, era guiar els conductors dels autocars des de la piscina Sant Jordi, a l’Eixample, fins a Sant Cugat. Perquè el simulacre fos realista, els conductors eren de Saragossa i no sabien on coi parava Sant Cugat. A més a més, els mapes de carretera eren paper mullat, perquè les obres de les rondes havien capgirat les entrades i sortides de Barcelona. No cal dir que vam fer el camí més llarg. Amb aquella conducta tan miserable que acabes acceptant perquè et reconeixes com a miserable, anava fent indicacions amb seguretat però sense saber ben bé si era el camí correcte.

Un cop a Sant Cugat, perquè al final te’n surts no saps com, uns quants guies vam anar a jeure sota un arbre. Però n’hi havia d’altres entusiasmats, excitats, pendents del que feien aquells esportistes escolars. Eren voluntaris olímpics, carn de canó al servei d’aquell salt endavant de la Transició.

Un dels responsables del tinglado va venir cap a nosaltres. Va moure la mà intentant escampar el fum de porro que s’acumulava sota l’arbre i ens va dir: “Por favor, que no se note que no sois voluntarios, que aquellos de allí no cobran”. Barcelona és mentida, així que tocava mentir.

En el relat èpic segurament ens hauríem aixecat per cridar contra l’explotació dels nostres companys enganyats mentre sonava la Internacional. Tothom unit contra la barbàrie olímpica. Novecento! En canvi, ens vam mirar aquell responsable sense moure un múscul de la cara, sense aixecar el cul de terra.

Conciencia de clase zombie (3) (Versión en castellano)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s