Política cultural zombie

N’hi ha que no coneixen la naturalesa del mirall on s’emmirallen

Leonid Utesov

A finals dels anys 30, la colla pessigolla de l’stalinisme flipava amb el jazz. Stalin era més del cant georgià, però també li agradava el jazz. El més sonat de tots era Kaganovitx, la locomotora bolxevic. Mentre Iejov embogia a cop de purga, Kaganovitx va tenir una de les idees més extravagants del segle XX. Amb l’ajuda de Leonid Utesov, el jazzman soviètic, va redactar una cosa titulada “Com organitzar conjunts de cors i danses i orquestres de jazz entre els ferroviaris”. El propòsit de tot plegat era que totes les estacions de tren de la Unió Soviètica, TOTES, tinguessin una banda de jazz. Els agradava el jazz, i per tant el seu gust musical va esdevenir raó d’estat. No se’n van sortir, però hi penso, en aquella extravagància, quan sento algun responsable polític encarregat de la cosa cultural d’aquest país nostre.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s