PostDiada. Crònica sentimental zombie

(Escrit el 12 de setembre del 2014)
“Five euros”, diu un venedor ambulant a l’avinguda de la Catedral. Està venent estelades, obrint una línia de negoci. O potser ens confon amb escocesos. Ves a saber, fa molta calor. Molta gent amb samarretes vermelles, molta gent amb samarretes grogues. Uniformats? Javier Pérez de Andújar potser va escriure l’article publicat el dia 12 a El País sense sortir de casa. O pitjor encara, passejant sense fixar-se en el que passava al seu voltant. En qualsevol cas, poca traça com a cronista. Ah, que Kant va explicar el món sense sortir de Königsberg… D’acord, però aquell article no té el múscul argumental de Kant. Si Pérez de Andújar, en comptes de gronxarse-se en la narcòtica reductio al feixisme hagués mirat, hagués parat l’orella, hagués caminat una mica, potser hauria vist aquell home que duia una samarreta groga amb la cara de Dalí estampada, si la de Dalí. Potser hauria vist la parada dels occitans, resistents, empesos per la dignitat a recuperar una llengua abatuda per l’imperialisme. I al costat la de La Ciutat Invisible, amb llibres sobre hegemonies i el record a la revolta permanent de l’Ovidi. Ah, la llengua, ridícula quan no és imperial. Si hagués entrat en un bar del carrer Princesa hauria sentit a una família vestida de vermell, oh, uniformada, parlant de combatre les retallades i de precarietat laboral. Ah, calla, que parlar català és de rics, com els de la gauche divine.
Si hagués pujat pel carrer Bruc, des de Gran Via fins a Diagonal, hauria pogut compartir entusiasme i bon humor amb la “ratlla” anarquista; per cert, ben organitzada i uniformada. Quines coses. “Penya, separeu-vos, que hem d’ocupar tot el carrer”. Hòstia, Javier, que si volies fer la contracrònica de la Diada ho tenies molt fàcil. Tenies una colla d’anarquistes vestits de blanc!!! Mira que n’és de sucosa la cosa. A Bruc amb Diagonal hi confluïa la ratlla amb la V. “Ni França ni Espanya, pastissos catalans”, “A mi no m’enganyen, Convergència és Espanya”, cridava un megàfon dirigit a Núria de Gispert, la presidenta del Parlament. I podies parlar d’aquesta memòria insurgent i divertida tan de Barcelona, tan catalana. No sé, podies haver passejat deu minuts al costat de la V, parar l’orella, escoltar, veure que allò era una manifestació amb moltes veus, algunes irritants, altres escèptiques, moltes expressant desitjos més o menys articulats. Ah, i que ningú hi anava obligat per esquadres paramilitars. Que no és identitat, que és autogovern. Canviar-ho tot, per què no?
Però, esclar, quina mandra voler entendre que a poc a poc s’esfondra un règim sota el sol de setembre que no va fer en tot l’agost. Quin és el problema? Voldries que qui fotés la patada al taüt de la Transició fos un paio amb pantalons de pana i amarat de nostàlgia? Massa calor, Javier. Potser era això, massa calor per sortir al carrer a escoltar la gent. I llavors no et queda més opció que confiar el text al prejudici.
Vull creure que vius tot el que està passant amb perplexitat. És lògic. Entenc que és així. I llavors encara sento més gran la decepció, perquè no fas ni el més intent per entendre el que passa, per esbrinar què és el que et genera tanta perplexitat. Quina mandra escoltar, observar, quan pots tirar de prejudici.
Com en aquell altre article en què vas decidir fer com Pujol i menystenir tota la gent de classe obrera que, vaja, tenia el català com a llengua materna, i que va créixer sense saber escriure la llengua amb què la mare els estimava i els renyava. Per Pujol érem escòria, deixalles que contaminaven la seva Arcàdia convergent amb xava d’extraradi. Per tu érem cossos estranys que distorsionaven una poètica de la resistència on parlar català et convertia gairebé en còmplice de l’oligarquia. Sí, va ser en llegir aquell article que molts fills dels obrers de Nou Barris, del Carmel, de la Sagrera, del Clot… vam entendre que Pujol i tu éreu dues cares de la mateixa moneda. El règim que no escolta perquè no vol escoltar quan la realitat no s’adiu amb la seva construcció mental.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s