El mur de les declaracions (1)

el murEntrevistar músics forma part de la meva feina, i en els últims tres anys n’he entrevistat de tota mena. En aquesta secció aniré penjant coses que m’han explicat en els últims tres anys i que s’han publicat al diari Ara. Comencen aquests 10.

Albert Pla
“Quan mori espero que un dels meus llegats socials sigui no haver votat mai. El Parlament em fa molt riure. La meva intel·ligència no dóna per entendre-ho. No m’aclareixo ni amb la gent del grup de WhatsApp de P-5 del meu fill”.

Giulia Valle
“Estic bastant desencantada. Fa dotze anys que em vaig instal·lar al Poble-sec, i no m’està agradant això en què s’està convertint el barri. No em sento a gust en molts d’aquests esdeveniments d’artisteig underground. I la resta de Barcelona, que s’ha convertit en un gran parc temàtic per satisfer el turista de torn, tampoc m’inspira absolutament res”.

Nacho Vegas
“Les meves cançons no neixen de sentiments gaire concrets, sinó de percepcions, del fet de llançar mirades que també expressen contradiccions, dilemes i ambigüitats”.

Mikel Erentxun (Duncan Dhu)
“M’encantaria que els fans de Nacho Vegas escoltessin Duncan Dhu. Si El duelo fos el disc d’un grup nou, sense passat, potser podria arribar a aquest públic. Però Duncan Dhu, per bé o per mal, sí que arrossega un passat que pot ser una càrrega molt feixuga per a determinada gent. L’èxit no es perdona, i encara menys en el món indie”.

Mala Rodríguez
“Encara estem sota la influència d’uns patrons obsolets pel que fa a les relacions, i ens fem mal perquè no sabem com fer les coses. És com si no haguéssim entès que ens hem de respectar, primer a nosaltres mateixes i també als altres. A l’escola no ens ensenyen a tenir relaciones saludables. M’agrada pensar en els més petits, perquè aprenen tot el que veuen i és important que els grans siguem un bon exemple”.

Paul Anka
“Per a Sinatra hi havia una línia vermella: odiava la cocaïna; odiava les drogues, excepte la marihuana. Sí, bevia, però tothom beu. En part va portar l’estil de vida d’un ídol d’adolescents perquè ho era, però no va ser autodestructiu. A ell i agradava beure, li agradaven les dones i li agradava ser Frank Sinatra”.

Duquende
“Un dia a Central Park, a Nova York, se’m va apropar un home. Em va dir que no entenia les paraules de les meves cançons, però que sí que entenia els sentiments. I l’home es menjava les llàgrimes després de sentir-me cantar per seguiriyas”.

Khatia Buniatishvili
“Els drets humans encara no són respectats a Rússia. Una part dels territoris de Geòrgia estan actualment ocupats pels russos. Hem passat prou guerres al segle XX per saber que les polítiques imperials no fan cap bé. Així i tot, el govern rus continua castigant les minories, empresona gent per motius polítics i persegueix l’homosexualitat”.

Susana Baca
“Un país que no inverteix en la seva cultura viva, en els seus artistes, i que no valora els coneixements ancestrals és un país que mor. Desapareix la seva ànima enmig de la voràgine de la globalització”.

Pascal Comelade
“Vam fer un concert a la plaça Rovira. El repertori era una història del riff del rock’n’roll, amb temes com Whole lotta love , Smoke on the water , Louie Louie , You really got me … Al final de tot, va arribar un senyor d’uns 75 anys amb dues bosses de la compra, i em va cridar: «Tu, tu, vine aquí. Quan has tocat el Paranoid de Black Sabbath he plorat». Això vol dir que totes aquestes històries del passat, el futur, el futurisme i les avantguardes no volen dir res. És una sola vida, la relació humana, el plaer i res més”.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s