La cervesa amarga de la Mercè

11 d’abril de 2016. L’Audiència Nacional posa data al judici per frau fiscal contra Demetrio Carceller Coll i el seu fill Demetrio Carceller Arce, president de la cervesera Estrella Damm. A més, són els principals accionistes del Grup Damm. La Fiscalia, que l’any 2010 ja els havia bloquejat 400 milions d’euros, demanava 48 anys i mig de presó per al pare i 14 anys per al fill. El comunicat de l’agència EFE recollit per alguns mitjans no esmenta Damm en la informació sobre els Carceller.

5 de setembre de 2016. Carceller Coll i Carceller Arce arriben a un acord amb la Fiscalia per evitar la presó. A canvi, pagaran més de 90 milions d’euros. Segons la Fiscalia Anticorrupció, el frau era de 72,32 milions d’euros. L’acord serà ratificat el 8 de setembre.

6 de setembre de 2016. Una sala de l’Institut de Cultura de Barcelona (Icub) acull la roda de premsa de presentació de la programació musical de les festes de la Mercè: el festival BAM i la Mercè Música. Estrella Damm és el principal patrocinador de les festes de la Mercè. Aquest any hi aporta 650.000 euros. Les cerveses que se serveixen a les barres dels escenaris dels concerts són Damm. Només Damm.

Durant les festes, l’Antiga Fàbrica Estrella Damm acull una dotzena de concerts del BAM els dies 24 i 25 de setembre. Aquest espai forma part de la programació de la Mercè des del 2006, primer a la cruïlla del carrer Rosselló amb Dos de Maig, i després a la de Rosselló amb Cartagena. En tots dos casos, espai públic. Al 2016 ja no es fa al carrer, sinó dins del recinte de l’Antiga Fàbrica, un espai amb menys capacitat. Això sí, s’eixampla l’horari.

A més, Damm programa el triple concert Mediterràniament a la platja del Bogatell. És l’espai per a concerts amb més aforament de la Mercè: segons l’Ajuntament, l’any 2015 va aplegar 70.000 persones. Aquest concert al Bogatell, que enguany és publicita com “El concert de la Mercè d’Estrella Damm”, se celebra des del 2014. En aquell moment l’alcalde era Xavier Trias, de CiU.

Tornem a la roda de premsa del 6 de setembre, que per primera vegada en molts anys no es va fer a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm (espai privat), sinó al Palau de la Virreina (espai públic). El tinent d’alcalde d’Empresa, Innovació i Cultura, Jaume Collboni, rep una pregunta: revisarà l’Ajuntament la relació amb Damm, atès que els seus principals accionistes han comès frau fiscal? La resposta de Collboni la teniu aquí.

El mateix 6 de setembre de 2016, el diari Ara recull les declaracions de Collboni sobre la relació de l’Ajuntament amb Damm. Altres mitjans no ho fan.

7 de setembre del 2016. Maria Rovira, regidora de les CUP a l’Ajuntament de Barcelona, demana la compareixença de Collboni a la comissió de Cultura del 20 de setembre. “Aquesta compareixença es sol·licita per la relació d’Estrella Damm amb l’Ajuntament de Barcelona arran de les pròximes festes de la Mercè –diu Rovira–. Recordem que la família Carceller, responsable d’Estrella Damm, ha estat implicada en un delicte d’evasió fiscal fins al punt d’haver de pactar amb la justícia el pagament de 90 milions d’euros per tal d’evitar la presó. La situació d’aquesta empresa es contradiu clarament amb la determinació de l’Ajuntament de no fer tractes comercials amb empreses que practiquin evasió fiscal”.

Rovira fa referència al decret d’alcaldia del 20 de maig de 2016 en què “Barcelona prohibeix que les empreses contractistes puguin tenir vinculacions il·legals amb paradisos fiscals”. El decret d’alcaldia era una resposta a l’escàndol dels ‘papers de Panamà’, que és quan el terme ‘off shore’ es va fer habitual als mitjans de comunicació. La investigació d’Anticorrupció va acreditar que Carceller Coll va ocultar patrimoni a través de societats ubicades en països considerats com a territoris ‘off shore’.

20 de setembre de 2016. Jaume Collboni compareix, a petició de les CUP, a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports de l’Ajuntament. Tot plegat dura uns vint minuts. Es pot veure en aquest vídeo a partir de 1 hora i 49 minuts.

A continuació la transcripció de tot el que s’ha dit. És una transcripció que intenta respectar l’oralitat, amb tot el que això implica… Per cert, les declaracions de la representant de Ciutadans estan en castellà, que és la llengua que ha fet servir.

(MARIA ROVIRA, de les CUP) “… Sorpresos, tenint en compte la voluntat que havia expressat aquest any el Govern, de fet, el tinent d’alcalde Gerardo Pisarello, que de fet es podria haver quedat [havia estat present en una compareixença anterior sobre l’exposició d’estàtues franquistes al Born], sobre el compromís ferm de no treballar i no col·laborar amb empreses que defraudin a Hisenda o a la Seguretat Social. I tenint en compte les notícies que havien sortit d’Estrella Damm pel que fa a les seves pràctiques d’evasió fiscal volíem saber quin era el plantejament, o si hi havia plantejaments contradictoris dins del govern i com afrontaven aquestes contradiccions i per tant ens agradaria saber quin era el seu punt de vista”.

(JAUME COLLBONI, del PSC, i tinent d’alcalde d’Empresa, Cultura i Innovació) “Moltes gràcies, senyora Rovira, per donar-me l’oportunitat de poder aclarir el que vostè planteja. No hi ha contradiccions en la mesura que, efectivament, aquest Govern en un decret que va fer l’alcaldessa es va comprometre a no contractar empreses, empreses [Collboni fa pauses per marcar que parla d’empreses], que no complissin les seves obligacions fiscal o que estiguin relacionades amb paradisos fiscals. Aquí no estem parlant d’una empresa, estem parlant d’un accionista de l’empresa, no de l’empresa com a tal que ens consta que té totes les seves obligacions fiscals i tributàries en regla i conforme a la llei. I en aquest sentit no cal dir la tradició i la llarga col·laboració que té aquesta empresa que vostè menciona [Collboni no diu “Damm” en cap moment de la compareixença] amb el mecenatge i el patrocini no de l’Ajuntament sinó de moltes activitats que es fan a la ciutat i que l’Ajuntament també ho col·labora des del punt de vista cultural i esportiu, i que nosaltres he de dir que valorem molt positivament. Aquest tinent d’alcalde no ha fet altra cosa que continuar amb el que ha estat una llarga tradició d’aquesta empresa de les cerveses i que a més a més està molt arrelada en la ciutat, de col·laboració amb l’Ajuntament, amb federacions esportives i amb activitats culturals de tota mena. No existeix per tant la relació contractual, són diners que l’empresa dóna, dóna, per fer cultura i per fer esport a la ciutat. I aquesta empresa, insisteixo, no té problemes, que ens consti, no té problemes de fiscalitat ni de fora de la llei. Hi ha un membre de la seva junta d’accionistes que sí els té, però no l’empresa com a tal”.

(JAUME CIURANA, de CiU; fins al maig del 2015 va ser el tinent d’alcalde de Cultura) “El senyor Collboni deia que no hi havia contractes. Hi ha acords de patrocini, hi ha contraprestacions. Més que res per centrar-nos. Hi ha una donació, és evident, generosa i valuosa, però és evident que hi ha contraprestacions. Des de la presència en forma de pancartes de publicitat fins al mateix nom del concert que es fa a la platja, fins a molts altres indrets. Jo crec que aquest és un debat que planteja la CUP interessant, perquè ens situa, ens situa, amb les contradiccions que tothom arrossega, o que en aquest cas arrosseguen. I jo crec que com més passió posi Barcelona en Comú en fer segons quins tipus de declaracions, més fons és el pou on es va caient. És a dir, aquest tipus de, aquest tipus d’afirmacions genèriques més de cara a la galeria, difícils de comprovar moltes vegades… «No contractarem cap empresa que tingui vinculacions amb paradisos fiscals», ara avui sabem que ja no s’estén als accionistes, no? És a dir, considerem a les societats anònimes com un ens que flota. La meva pregunta, en aquest sentit, és la voluntat del govern municipal de Barcelona en Comú especialment de no contractar empreses que tinguin relacions amb paradisos fiscals s’estén als accionistes d’aquestes empreses? M’agradaria saber la resposta a aquesta pregunta en concret, gràcies”.

(MARILÉN BARCELÓ, de CIUTADANS) “En primer lugar agradecemos la comparecencia, ya que cuando hay dudas entre los diversos grupos es bueno aclararlo. Desde Ciudadanos consideramos que es primordial que tanto las entidades como las personas lleven sus cuentas e impuestos al día, sin excepción alguna. Y sabemos que los últimos sucesos por corrupción conforman el mayor fraude fiscal de nuestro país acumulando un capital e intereses que ascienden a cifras lamentables. Nuestro partido respeta la metodología con la que trabaja la fiscalía anticorrupción y como partido político consideramos más coherente dejar que actúe conforme a los criterios que la fiscalía considere más benefiosos y adecuados. Pero el teniente de alcalde nos lo explicaba con claridad: una cosa es la familia Carceller, que sí que cometió un delito de evasión fiscal, en el cual se le puso una multa y la ha pagado, y otra cosa es la empresa. Por lo tanto, hasta el día de hoy no conocemos que la empresa Damm esté denunciada ni condenada; por lo tanto, creo que ha sido clara su explicación, gracias”.

(JUANJO PUIGCORBÉ, d’ERC) “Al llarg d’aquest anys la col·laboració entre el sector públic i privat en el camp de la promoció de la cultura ha demostrat especialment a Barcelona la seva eficàcia a l’hora de desenvolupar tot tipus de projectes tant artístics com patrimonials. Gràcies al mecenatge empresarial les administracions públiques han pogut millorar el finançament dedicat a la cultura, un sector endèmicament magre en recursos públics al nostre país i que ha patit d’una manera especial no solament les retallades de la crisi sinó a més un càstig específic i el terrible cop que va suposar l’augment de l’IVA cultural perpetrat pel govern espanyol. Per a les empreses el mecenatge al món cultural més enllà del sobreentés de l’interès filantròpic ha posat també una inversió rendible a través de la participació en esdeveniments artístics i en intervencions patrimonials, així, a més de beneficiar-se del corresponent incentiu fiscal ha obtingut un valor afegit per als seus productes mostrant un arrelament a la ciutat i el país i arribant a nous segments de població, com ara els joves, introduint-se en nous mercats o consolidant-ne els antics en sectors extremadament competitius”.
“La col·laboració entre el sector públic i el privat en matèria cultural va donar un pas endavant el 2005 amb la constitució per part de l’Ajuntament de Barcelona, de dinou empreses privades integrades en la Fundació Barcelona Cultura. Aquesta fundació ha esdevingut una eina per a la promoció i foment de la cultura en totes les seves manifestacions i ha permès donar suport a tota mena d’iniciatives destinades a la conservació, exhibició i difusió, de la mateixa manera que Catalunya Cultura ho fa en l’àmbit de Catalunya. El 2008 en el conveni de col·laboració entre l’Icub i la Fundació Barcelona Cultura estretien els lligams público-privats a la nostra ciutat en permetre que la Fundació participés en la planificació, organització i execució d’activitats de l’Institut de Cultura. Arxius, museus, festivals, concerts de tota mena, manifestacions culturals de la ciutat, per exemple les Festes de la Mercè. No hi estem en contra. Al contrari, hi estem a favor, sempre i quan es reuneixin aquestes condicions. Primer, que sigui al govern municipal qui fixi les polítiques culturals a desenvolupar i les seves prioritats sense deixar-se influenciar pels interessos, legítims però parcials, de les empreses privades patrocinadores. Segon, que l’Ajuntament vetlli sempre per una extrema transparència en la seva relació amb aquestes empreses, dins i fora del marc de la cooperació en matèria de cultura a fi d’evitar qualsevol bri de sospita de tracte de favor. Tercer, que el govern municipal mantingui el seu compromís financer amb el sector cultural més enllà del mecenatge privat perquè la inversió privada ha de complementar o implementar la inversió pública però en cap cas substituir-la. I quatre, que les empreses patrocinadores mostrin una conducta exemplar en tots els nivells, comercial, laboral, fiscal, etcètera, atès que la seva marca està vinculada a la imatge de la ciutat. I és precisament en aquest punt quart que ens inquieta i molt la implicació de propietaris i accionistes majoritaris de l’empresa Damm en un conflicte d’evasió de capitals i el seu acord amb la fiscalia anticorrupció per evitar la presó a canvi del pagament d’una multa de 90 milions”.
“La societat anònima Damm és membre del patronat de la Fundació Barcelona Cultura, una de les empreses més actives i reconegudes per la seva participació com a patrocinador de les festes de la Mercè, en fires estratègiques del territori i multitud de festivals de música i diversos actes culturals. Les festes de la Mercè són a punt de començar i l’empresa Damm n’és un dels principals patrocinadors. Què en pensa el govern municipal sobre ser coherent a l’hora d’aplicar… [se li acaba el torn de paraula]. Una pregunta: deslligar el delicte dels principals accionistes hi estem d’acord, però alguna cosa més?”.

(ÁNGELES ESTELLER, del PP) “Des del grup popular volem constatar la relació que té l’empresa Damm amb Barcelona, amb el patrocini de les festes de la Mercè, amb patrocini esportiu, amb patrocini cultural, i des d’aquesta perspectiva sempre aporta en aquest cas, s’implica molt en el desenvolupament social, econòmic, social, cultural i esportiu de la ciutat de Barcelona. El senyor Collboni avui ens ha dit que hem de diferenciar entre el que és l’empresa, que l’empresa no té cap tipus de frau fiscal, que és un dels socis d’aquesta empresa. Per tant, nosaltres des d’aquesta perspectiva ho valorem el fet aquest a l’hora que l’empresa Damm, doncs, participi en les festes de la Mercè i participi en qualsevol altre tipus de patrocini tenint en compte que el patrocini és un contracte que té l’Ajuntament amb l’empresa, no és un concurs, naturalment que no, però sí que és un contracte i hi ha una sèrie de relacions. Per tant, nosaltres constatem aquest fet que sempre ha aportat aquest patrocini a la ciutat de Barcelona, i que sempre ha estat positiu, tant en l’àmbit cultural com a nivell esportiu. I és cert que hi ha una identificació de l’empresa Damm amb el que representa també la ciutat de Barcelona durant tot aquest temps. Aquestes vinculacions i aquestes representacions naturalment amb una sèrie de valors que es comparteixen des d’aquesta visió, són molt positius; en el moment que hi ha qualsevol qüestió de caràcter negatiu, sigui el que sigui, doncs té una afectació, això sí que és veritat. Nosaltres valorem aquesta separació d’un soci del que és l’empresa que continua patrocinant activitats de la ciutat i la ciutat es beneficia d’aquest patrocini. Jo el que sí que voldria és que la per part del Govern, la part de Barcelona en Comú, que és la que ha fet aquestes màximes a l’hora de poder diferenciar entre les relacions que mantindria el govern entre les persones o empreses que tenen qualsevol tipus de problema o d’evasió fiscal o de delicte fiscal o del que sigui, eh, on posa els límits? Perquè, clar, ells parlen amb caràcter general perquè els va bé o per actuar? Llavors, clar, moltes vegades les seves declaracions tenen conseqüències. Llavors jo el que vull és que quan parli també Barcelona en Comú ens posi els límits de cadascuna de les responsabilitats en funció de les accions per saber una mica en quin escenari estem”.

(MARIA ROVIRA, de les CUP) “Vàries qüestions, senyor Collboni. Que s’excusin les pràctiques de frau fiscal de la família Carceller i la Damm amb els mecanismes de pantalla que li permeten la llei, jo crec que és prendre’ns una mica per tontos a tots plegats. Si aquest Govern té el compromís amb la transparència i amb no avalar la corrupció ni el frau fiscal, aquest acord no es podria haver signat. És a dir, la família Carceller, responsable d’Estrella Damm, ha estat implicada en un delicte d’evasió fiscal fins al punt d’haver de pactar amb la justícia el pagament de 90 milions d’euros per tal d’evitar la presó. Els diners a la família Carceller no li cauen del cel, va totalment lligat a Estrella Damm. Per tant, jo crec que aquí s’hauria de fer una revisió de què volen des del Govern. Si realment avalaran aquestes pràctiques. De moment així ho estan fent. De moment acaben de signar un contracte de patrocini amb una empresa que el seu màxim responsable ha practicat l’evasió fiscal. En segon lloc, el fet que l’Ajuntament doncs publiciti Estrella Damm, perquè durant tots els concerts de la Mercè veurem els cartells d’Estrella Damm per tot arreu, això suposa un rentat de cara claríssim per a aquesta empresa. I en tercer lloc, el que encara ens sembla més cínic, a aquesta empresa el fet de fer aquest patrocini li suposa després doncs bones pràctiques i un benefici fiscal pel que fa a l’impost de societats. Per tant, no els sembla cínic? No els sembla una irresponsabilitat? I aquí també miro a les persones de Barcelona en Comú, que espero que també després també parlin, perquè no els suposa una contradicció màxima que s’estigui permetent això en base també als arguments que ha exposat Jaume Collboni, separant qüestions nítidament legals quan és una qüestió ètica? A nosaltres ens sembla totalment esperpèntic. I una de les altres qüestions que també volíem posar sobre la taula”.
“Ahir no vam poder finalment assistir a la reunió que van fer per presentar tot el projecte de cultura i hem demanat una altra reunió amb vostè personalment, però la mercantilització de la cultura que s’està imposant a Barcelona una vegada més ens deixa entreveure que el model cultural, que al final és el model hegemònic i és el model amb el qual es ven la ciutat de Barcelona cara enfora, repetirem el model marca Barcelona, marca Barcelona que es va estar impulsant des d’aquest Govern amb el tripartit i amb el PSC. Senyors de Barcelona en Comú, també els demano que facin una reflexió. I després una recomanació. Potser li agradaria llegir el llibre de ‘Tensió en cultura’ [vol dir ‘Cultura en tensió’, editat per Raig Verd i que inclou un capítol escrit per Nando Cruz titulat ‘Trencar el marc’ en què entre altres coses reflexiona sobre la relació de l’Ajuntament de Barcelona amb Estrella Damm]. Jo crec que potser aprendria moltes reflexions i moltes coses necessàries per virar el model cultural d’aquesta ciutat”.

(JAUME COLLBONI, del PSC, i tinent d’alcalde d’Empresa, Cultura i Innovació) “Farem un intercanvi de llibres. Jo també li proposaré bibliografia perquè puguem compartir i tenir punts de vista diferents i no només una única forma de veure la cultura, que per definició sempre és crítica, és contradictòria i admet diversos punts de vista. Pel que fa a les intervencions, jo vull agrair i coincideixo plenament amb les que ha fet el PP, Ciutadans i Esquerra Republicana, especialment la d’Esquerra Republicana. Senyor Puigcorbé, jo coincideixo en els quatre punts que vostè planteja. És a dir, les polítiques culturals les ha de marcar l’Ajuntament i els sectors culturals, no els patrocinadors, que no poden condicionar continguts, això és evident, i no ho fem. No s’ha fet ni els governs anteriors ni ho fa aquest Govern. Pel que fa al tema concret que ens planteja la senyora Rovira, jo insisteixo, evidentment es pot imaginar que ningú d’aquesta sala, no només d’aquest Govern, d’aquesta sala empara ni tolera ni veu bé pràctiques que eludeixen les responsabilitats fiscals, responsabilitats amb el conjunt dels ciutadans pel que fa a l’aportació als pressupostos públics. Això vagi per endavant. Però és veritat que aquest Govern ha fet una cosa que no s’havia fet mai, que és establir clàusules amb el decret aquest que va fer l’alcaldessa, clàusules socials de contractació pública entre les quals hi ha justament que les empreses, i llegiré textualment, «regular tècnicament en els contractes públics la seva voluntat de no tenir relació jurídica amb una empresa que directa o indirectament, o mitjançant empreses pantalla o filials, desviï fons a paradisos fiscals amb la intenció d’evadir les seves obligacions tributàries o legals». Empresa”.
“El senyor Puigcorbé m’ha demanat què he fet en relació a aquest tema. Doncs jo em vaig posar en contacte amb la companyia i vaig tenir una conversa en aquest cas telefònica amb els responsables de la companyia. Els vaig dir de forma verbal, i vull que ho sàpiguen tots els grups, si l’empresa i la companyia tenia algun tipus de problema, de connexió directa o indirecta amb aquest afer. Em van dir que no. I ens vam autoemplaçar un cop passin les festes de la Mercè a tenir una trobada per parlar d’aquesta qüestió. No hem fet com si no passés res, sinó que va haver-hi una trucada, evidentment com es pot imaginar, jo la informació la vaig tenir quasi 24 hores abans de la roda de premsa amb el seu detall, i el que he fet ha sigut posar-me en contacte amb l’empresa, amb la companyia, amb els responsables i ells s’han ofert a donar totes les explicacions que calguin amb tranquil·litat un cop passin les festes de la Mercè”.

(JAUME CIURANA, de CiU) “Jo coincideixo bàsicament amb el to de la intervenció, però sí que volia accentuar o assenyalar la hipocresia subjacent que hi ha darrere d’això i darrere de segons quins anuncis. El senyor Collboni ens acaba de llegir les clàusules. Primer, clàusules socials hi han hagut… no és la primera que se’n posen, sinó des de fa molts anys. Però és cert que m’agradaria sentir, la senyora Rovira també ho demanava, dels responsables de Barcelona en Comú, senyora Laia Ortiz, si aquesta clàusula social no s’estén als accionistes de les empreses esmentades. És una interpel·lació directa, senyora Ortiz, que li faig. Senyora Ortiz, s’estén o no aquesta autolimitació a la contractació d’accionistes de les empreses amb les quals contracta l’Ajuntament? Perquè em sembla que això posarà en evidència, ja ho he dit en la meva intervenció, algunes contradiccions que tots plegats com a societat arrosseguem. Perquè és innegable que no es pot deslligar la potència econòmica d’una empresa de la potència econòmica d’una família, i tots podem arribar a la conclusió que això és l’empresa i que no és la família. És cert. Ja ho he dit al començament d’aquesta intervenció que hi coincidia. Però sí que vull denunciar algunes polítiques de gestos, moltes vegades estèrils, que es fan, que després a l’hora de concretar-se a la primera ocasió no passa la prova del cotó. Per tant, senyora Ortiz, s’estén aquesta prohibició de tractar amb empreses amb vinculacions amb paradisos fiscals a la situació fiscal dels accionistes?”.

(MARILÉN BARCELÓ, de CIUTADANS) “Simplemente añadir la necesidad que el Gobierno se comprometa para no trabajar con empresas que hayan cometido delitos fiscales y que se tengan en cuenta las cláusulas sociales”.

(LAIA ORTIZ, de Barcelona en Comú, i tinent d’alcalde de Drets Socials) “Per al·lusions. A vegades sembla realment que els hi pesi que s’avanci en un camí, que és veritat que és la primera vegada que comencem a transitar en un camí per fer front als paradisos fiscals i l’evasió fiscal internacional des d’un ajuntament i des d’un ens local. Que evidentment no és senzill, i el que s’ha fet, evidentment que les clàusules socials són molt antigues, però per primera vegada es comença a transitar per com podem excloure de beneficis de recursos públics, en aquest cas estem parlant, en la contractació pública, d’empreses evidentment que no estan al dia de les seves contribucions o que estan ubicades en paradisos fiscals. I amb molt orgull des de Barcelona en Comú diem que hem començat un camí, que evidentment fins i tot s’haurà de revisar per veure si amb això en fem prou o no en fem prou. I un dels debats que ahir mateix teníem és: s’ha d’estendre en els patrocinis? Perquè el que es va pensar precisament és que des de recursos públics no s’estigués contribuint a què una empresa es beneficiés i tinguis beneficis que després ni tributen aquí. Això és el que hem començat a fer. Que evidentment podem anar més enllà? Segurament podem anar més enllà. El decret és molt clar, perquè fins i tot jurídicament, amb el marc legal que tenim, tenim les limitacions. Per tant el que ens diu és que hi hagi una sentència ferma sobre que aquella empresa està ubicada en un paradís fiscal o que ha fet una evasió fiscal. I ara mateix es tracta d’aquella empresa, perquè és la relació contractual que té directament l’Ajuntament, i això és el que es pot posar en una clàusula. Que podem anar més enllà? Potser sí, però entre tots construïm aquest marc”.
(Un detall sobre el qual potser paga la pena insistir: Jaume Collboni no ha pronunciat la paraula “Damm” en cap moment de la compareixença a l’Ajuntament. Jaume Ciurana, de CiU, tampoc. I Laia Ortiz, de Barcelona en Comú, tampoc)